Parcel·la a Igualada
Aquest projecte es planteja en dues parts, per petició del client. Donat les possibilitats
de la parcel·la, es va plantejar fer una entrada en dos formats diferents. Una possibilitat pendent, com marca el terreny, i l'altre creant un desnivell delimitat per unes escales. La resta del projecte és igual per a les dues versions, per tant, a continuació es mostraran i definiran en primer lloc tots els punts en comú, i en segon cas les diferents versions de l'entrada i com ha afectat part del plantejament.
Des de la porta d'entrada a la zona designada per aparcar els cotxes i començant per
terra, es proposa, fer un terra imprès, de color negre o, simplement fosc, amb aspecte
llambordes irregulars. Aquesta opció és molt adequada per a una zona on hi ha d'haver vehicles, ja que amb llambordes normals és fàcil que amb el temps es moguin pel pas de vehicles. Un altre avantatge que aporta el terra imprès és, la facilitat amb què es pot netejar en cas que els vehicles deixin anar alguna cosa.
Amb referència a la paret, es va especificar la necessitat de tapar el més possible el deplorable aspecte del totxo. Per dur a terme això es presenta en la forma que es pot observar a les imatges, que consta de, una cobertura de pedra irregular, sigui _d04a07d8-9cd1-3239-9139-20 plaques, situats al principi, mitjà i final, intercalant plantes per trencar aquesta homogeneïtat tan freda i rígida. Una bona opció és aplicar canyes de bambú que creen frondositat i moviment, a banda del seu port natural erecte.
Com a elements decoratius, s'hi inclouria una sèrie de rectangles d'acer que van de petit a gran, a mesura que accedim al lloc, aquests presenten una torsió en diferents alçades que creen sensació de moviment i en conjunt marquen un punt distintiu dins del passadís.
La pèrgola per a cotxes.
S'ha creat una idea acollidora per tenir els cotxes arrecerats de les inclemències del temps. Fem referència a una pèrgola de mides especials, amb un xassís íntegrament d'alumini de color negre amb un sostre aïllant i les parets folrades de llistons de fusta de pi que, per coloració, contrastarà amb l'estructura i crearà una atmosfera confortable. D'una banda servirà per tapar la paret i també deixarà passar la llum de la part de l'hort, cap a l'altra banda.
El Bosc.
Passat l'hort i al costat hi trobem un racó de la casa que dóna, visualment, directe
a la casa dels veïns, que es vol tapar amb alguns arbres i així tenir intimitat.
Atès que es disposa de prou espai la idea és crear, no només una barrera de visibilitat, sinó un espai a part on poder anar a seure, relaxar-se i possiblement descansar de les llargues i dures estones treballant a l'hort. Aquest espai ha estat dissenyant per recrear, d'alguna manera, un petit bosc on plantes i arbres hi contribueixen. Per aconseguir això, es compta amb la integració de dos freixes (Fraxinus angustifolia) i un om (Ulmus minor), que són arbres de creixement ràpid, que ompliran l'espai de forma eficient. A banda també, un conjunt de boixos (buxus sempervirens) que, amb la seva aroma natural faran que l'efecte bosc sigui més evident. Per aportar un punt aromàtic més, i de color, a una cantonada es compta amb una coroneta (coroneta glauca), que té les flors grogues i molta aroma. Com a punts interessants, al final trobem un auró japonès (acer palmatum Atropurpureum) que portarà el toc fort de color, ja que és de color vermell, fins a l'hivern, que li cauen les fulles. Durant la tardor, la paret coberta del partenocisus també es veurà de color vermell. És un espai de caràcter idíl·lic, però que no requereix un gran manteniment i menys a mesura que les plantes siguin grans i estiguin ben arrelades. A la paret del fons podem destacar una planta enfiladissa, que a la tardor agafa una tonalitat vermellosa, el partenocisus (Parthenocissus tricuspidata)
menjador
El bosc proporciona unes vistes molt afables des de la casa i des del menjador.
Aquesta zona canvia una mica segons la versió del disseny que es visualitzi. A la versió amb desnivell el menjador està compost per una barra amb zona d'emmagatzematge, una taula d'obra, un conjunt de cadires, i dins de la mateixa pèrgola una barbacoa circular, amb seients semicirculars d'obra.
,En la versió amb pendent la barbacoa se situa a una altra part del jardí, propera a aquesta i l'espai on es troba la taula es divideix en dues parts, una amb taula i cadires, i una pèrgola més senzilla i una petita part que disposa de sofà i butaques per fer l´aperitiu.
Entre aquests dos espais trobem un cirerer japonès (prunus cerasifera Pissard), que donarà ombra a la pèrgola.
A la versió amb pendent la barbacoa se situa a una altra part del jardí, propera a aquesta i l'espai on es troba la taula es divideix en dues parts, una amb taula i cadires, i una pèrgola més senzilla i una petita part que disposa de sofà i butaques per fer l´aperitiu.
Entre aquests dos espais trobem un cirerer japonès (prunus cerasifera Pissard), que donarà ombra a la pèrgola.
L'altre extrem està decorat amb un parell de plantes en test. Per donar verticalitat disposem d´un llimoner, que ens aportarà fruita i aroma ambiental, i una cica (Cyca revoluta), planta similar a una palmera de manteniment molt baix.
Seguint el recorregut arribem a l'entrada amb un disseny pendent. per separar la part plana del principi del pendent saixeca un mur delimitador. A la part que hi ha al costat de la pèrgola té la funció de barra que comunica directament amb la zona de la barbacoa. Aquesta està sobre una superfície plana, per a millor moviment, compta amb uns esglaons.
Al costat de la tanca, i igual que al costat de l'entrada del garatge, la paret està coberta per un grup de fotínies (Photinia red robin), planta escollida expressament per la facilitat del manteniment i els canvis de coloració segons època.
A la part exterior hi ha un petit parterre compost per una Olivera (Olea europea), i tres arbustos que aportaran varietat de color. Des de l'olivera cap avall tenim, un evònim (Euonymus japonicus variegata), i dos Hebes (h. Autumn glory) i (h. Pinguifolia page).
A la zona de pendent podem identificar uns parterres que marquen un camí d'accés a la casa i l'opció oberta d'anar cap a la barbacoa, aquest somni fet amb unes planxes d'acer rovellat. Els parteres tenen com a punts interessants un arbre de l'amor (Cercis siliquastrum), a la dreta, i una mimosa (acàcia dealbat) al centre. Aquests arbres són de mida petita i aporten diferents colors a la zona.
Al parterre de la mimosa, i trobem una sèrie de graminees, festuques, Pennisetum... que formen una textura irregular i agradable a la vista.
Entrada amb desnivell
Aquí l´entrada es visualitza oberta amb un mur i una porta al´alçada de la casa. com
es pot observar el parterre on es troba l'olivera és més ample en no haver-hi el mur
exterior. Per seguir una línia de simetria combinat amb un estil mediterrani lleugerament
modernitzat, s'han aplicat una sèrie de plantes que recorden l'estil mediterrani,
com poden ser uns escobillons vermells (callistemon citrinus), romaní (Rosmarinus officinalis), lavanda (lavandula angustifolia), vinca (vinca minor variegata), ginebre (Juniperus horizontalis blue).
L'entrada al jardí està formada per un camí de lloses envoltat de grava, i gespa artificial decorada amb uns boixos (buxus sempervirens), amb unes jardineres d'acer negre quadrades, que contenen Hebe, romaní i vinques, que són rastreres i acabaran per penjar.
Per concloure, podem veure un petit parterre darrere de la pèrgola gran. est està compost per una teva (thuja occidentalis maragda) i dos ginebres grocs (Juniperus horizontalis pftzeriana aurea).
